Teresa Malagarriga

La sincronització del so i el moviment

Els jocs de falda són unes obres musicals i literàries breus, pensades perquè les canti un adult amb un infant a la falda mentre hi juga. Aquests jocs, molt variats, tenen una mateixa base: sincronitzar uns moviments, fets amb l’infant o a l’infant, amb unes cantarelles que l’adult canta o recita.

Estrictament parlant, el “joc de falda” és aquell que es fa amb un nen o nena a la falda de l’adult, però van més enllà perquè també es canten moviments que ja no requereixen estar a la falda, per exemple saltar, caminar o caure…

El fet de sincronitzar moviments a estímuls sonors, no és pas una anècdota ni un simple entreteniment infantil. És el que es fa quan es dansa o quan es toca un instrument. És una acció que integra diverses habilitats i que pot ser complexa. Està molt bé de poder-la fer des de l’inici de la vida, amb el suport de l’adult, i amb aquestes petites grans obres nascudes de la saviesa popular.

Els jocs de falda tenen tres moments

Començar

A vegades, per començar el joc, cal fer alguna acció, per exemple agafar la mà i obrir-la, asseure’s la criatura a la falda d’una manera concreta… Altres vegades començar vol dir iniciar la cantarella i el joc pròpiament dit tot buscant la complicitat. Potser es comenci de sorpresa o potser a poc a poc per facilitar que s’accepti el joc.

I el començament porta a:

Realitzar del joc

Els jocs de falda son pautats, es proposen unes accions o moviments que cal realitzar coincidint amb unes frases cantades o parlades. Ara bé, en adaptar-los a cada realització, esdevenen lliures i dinàmics… Si el text és parlat, es fan moments de silenci, cada acció pot ser més o menys breu. Si són cantats, es retarden o s’acceleren… El mateix infant de vegades ens en marca l’aire. I tot plegat sempre condueix sense pausa al tercer moment.

Acabar el joc

Un final que es gairebé sempre exuberant en l’acció i la cantarella:

Paga dineret!
Per a en Lluc no n’hi ha!
Per aquí, per aquí, per aquí…
Bufetada!
Salta porquí!

És un final feliç al qual sembla que tot el joc hagi conduït. De fet, si a un joc de falda li treus el final, deixa de tenir sentit.

En la meva opinió, l’expectativa de l’inici, la intenció en la realització, l’exuberància del final, aconseguides en un espai de temps tant breu, sedueixen els nens i nenes una i altra vegada i a poc a poc troben les formes de participar activament en cada moment del joc. Per exemple, quan els jocs s’han fet unes quantes vegades, ells es preparen per fer-los. Al Ralet, ralet posen la mà oberta, en el Salta miralta, comencen a botar abans que s’iniciï la cantarella.

Amb tot això, hi ha molts aprenentatges perquè cal dir que hi ha jocs per acaronar, agafar i deixar, fregar, moure cada dit, picar de mans, amagar, obrir i tancar… I continuen amb accions com caminar i caure, saltar…

Els jocs de falda són un producte molt intel·ligent de la cultura popular.

Vull ressaltar-ne tres aspectes.

  • La gran varietat i oportunitat dels moviments que proposen de realitzar als i amb els infants.

Són subtils i molt oportuns. Sembla com si s’haguessin observat molt bé les criatures i s’hagués anat teixint un joc darrera l’altra a fi de facilitar que els infants i els adults vagin descobrint, posant en moviment, activant, cantant, cada part del cos.

  • La riquesa literària i musical dels textos i les melodies.

Els textos estan impregnats d’imatges poètiques, de simulacions, de metàfores o de reiteracions que afavoreixen la participació: Gateta moixoia, Arri, arri tatanet, Piu piu, que n’hi ha pel caganiu?, Salta porquí…, mentre que les melodies moltes vegades contenen els girs melòdics més característics de la pròpia cultura. En tots els casos, aquestes cantarelles que arriben als infants en perfecte harmonia amb els moviments que es realitzen, els propicien un important plaer auditiu i rítmic (aspecte bàsic en qualsevol tipus d’audició musical) i gràcies a la repetició els reconeixen i retenen tant si ho poden repetir com no.

  • La dimensió d’obra que té cada joc.

Comença, continua o es desenvolupa i acaba en un espai de temps abastable a la captació de les criatures. Les capten senceres, hi participen des del començament fins al final i les segueixen amb l’expectativa del que vindrà. Vull destacar el valor que representa poder disposar d’unes obres musicals i literàries que estiguin tant a l’abast de la captació i realització dels infants en els inicis de la vida i dels adults que estan al seu costat.

En els jocs de falda, els adults, de forma espontània, posen en joc la seva musicalitat en la realització dels jocs i també la seva tendresa (jo crec que sense tendresa no es fan els jocs). Ells són actors tant en la interpretació de la cantarella com a conduir el moviment i tot va tant sincronitzat que es difícil saber quina cosa és més prioritària. És una manera excel·lent de comunicar amb les criatures i de viure situacions de complicitat.

Vull acabar dient que quan adults i infants fan jocs de falda, viuen la música d’una manera molt complerta, amb moltes sensacions plaents. L’oïda està desperta i atenta, el ritme, a punt, l’atenció a l’altra és total, la memòria s’activa. Hi ha una gran disposició corporal per a la realització de cada gest. I tot és sostingut per aquestes obres musicals i literàries breus que són fruit de la cultura tradicional dels pobles.

Ben segur que és una manera excel·lent d’entrar per la porta gran a la dansa i al llenguatge cantat i recitat.