Núria Vilà i Miguel

Foto

(Els jocs dels primers anys) Són jocs que acompanyen les accions, marquen el temps i incideixen en la psicomotricitat des dels petits gestos fins a moviments més amplis; combinen música, paraula i algun tipus de gestualització o moviment. De vegades dirigeixen l’atenció cap a una part del cos (dits, mans, cames…), amb una intenció entre lúdica i instructiva perquè el nen es familiaritzi amb l’esquema corporal, altres vegades pretenen fer-los riure (pessigolles), o bé ensenyar-los a executar alguna acció (saltar, caminar…), o simplement establir un diàleg. Gairebé sempre impliquen algun tipus d’interactivitat ja que el nen contribueix amb els adults a realitzar o completar alguna acció i, igual que les cançons de bressol i molts altres materials etnopoètics, solen basar-se en ritmes repetitius que faciliten la coordinació, la memorització i l’anticipació del receptor.

(…)

Si observem l’actitud del nen quan juguem, dialoguem, cantem o gesticulem amb ell, descobrim una primera fase en què observa el comportament de l’adult que generalment té al davant. Posem per cas l’exemple d’un joc en què li acariciem la cara. Després de repetir-ho diverses vegades, és gairebé segur que el nen faci l’acció de tornar la carícia i iniciar així la seva participació. Altres jocs proposen activitats motores simples com aplaudir, moure les mans, jugar amb els dits…; tots introdueixen seqüències motores que requereixen una intencionalitat i que obren pas per a d’altres moviments més complexos. A més a més, en algunes d’aquestes activitats, es repeteix un moviment diverses vegades de manera que s’aconsegueix una certa automatització, fins que l’adult es guanya la confiança del nen per sorprendre’l al final amb un moviment inesperat. Els jocs que acaben fent pessigolles als nens, en són un bon exemple.

Però durant aquest procés lúdic, el nen no haurà interioritzat únicament el gest; haurà escoltat una cantarella o una cançó, haurà captat l’expressió afectuosa de l’adult que té davant, haurà sentit una modulació determinada de la veu, potser s’haurà sorprès amb una inflexió final inesperada, amb una rima o una seqüència que li és familiar, o amb repeticions que li facilitaran la identificació i la inferència, perquè l’aprenentatge lingüístic es veu complementat pel llenguatge gestual.

Estarà, doncs, establint les connexions necessàries entre so, llenguatge, moviment, gest, expressió…, de manera que activarà les xarxes neuronals necessàries per a una millor comprensió del missatge en un procés lent i complex que li permetrà finalment participar plenament en el joc i establir les bases per a d’altres activitats posteriors a mesura que dominen el context i se senten més segurs si aquestes connexions li resulten útils i agradables.

Molts d’aquests materials tradicionals incorporen en el seu desenvolupament efectes sorpresa, recursos fònics, jocs endevinatoris, sentit de l’humor…, però també cooperació, intercanvi, activitat grupal, diàleg… perquè difícilment són activitats individuals. Tenim, doncs, moltes possibilitats d’èxit entre els més petits que, predisposats a generar expectatives davant de cada nova activitat, esperaran l’adult que els sorprengui amb la incertesa d’un final inesperat (accelerar el ritme, balanceig, pessigolles …), amb un desafiament en forma de joc fònic que serà tot un repte articulatori (embarbussaments), amb la repetició d’elements lèxics o sintàctics en un ordre determinat que posaran a prova la seva memòria o amb un desafiament físic en forma de salt arriscat o moviment complex com a acompanyament d’alguna melodia i que precisarà de l’ajuda adulta per realitzar-lo.

Podem parlar de materials amb característiques holístiques? Possiblement si quan ens referim a la integració de sensacions, sentiments i habilitats artístiques i musicals que el nen percep quan un adult interacciona amb ell a través d’un joc, un conte o una cançó. Però també ens trobem davant missatges organitzats que requereixen un vocabulari, una informació articulada, un control motriu i temporal o una memòria a llarg termini. Al llarg d’aquestes experiències, el nen emmagatzema dades que recuperarà en altres moments i que li permetran assegurar i ampliar la comunicació en situacions de comprensió comuna entre ell i els seus interlocutors.

La literatura de tradición oral. Curs “La literatura para las primeras edades”. Màster en llibres i literatura infantil i juvenil. UAB, Barcelona.

Anuncis