Mà morta

Mà morta,
mà morta…
Pica la porta!
Mà morta,
mà morta,
pica la porta,
baixa a obrir,
pega’t aquí!
Mà trencada,
mà trencada,
pega’t bufetada!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat pels canells, li fem sacsejar les mans mentre recitem els primers versos. Quan diem “Pega’t aquí” o “Pega’t bufetada”, li donem un copet al cap amb la seva mateixa mà.

Referències

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 24)

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 6) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 44)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 32)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 17)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 45)

Anuncis