Joan Amades

Captura de pantalla 2018-03-21 11.49.43

CARACTERÍSTIQUES DE LA CANÇÓ POPULAR.– (…) El sentit de les rimes infantils és etern i constant i viu de manera permanent entre les generacions d’infants, reflex de l’home en estat ben primari de cultura. Les necessitats i els afectes dels infants del paleolític ben poc devien diferir dels nostres quan anàvem a escola i de les dels nostres fills, que segueixen cantant allò mateix que cantaven aquells, per la senzilla raó que es troben en el pla cultural d’ells i que ara i aleshores responen a les mateixes necessitats.

P. 41

LA LITERATURA DE LA CANÇÓ POPULAR.– La llengua és la valor espiritual que més revela la psicologia i la idiosincràcia d’un poble. És l’obra col·lectiva magna que tothom viu i que, pel fet de parlar-la, tothom es fa seva i hi aporta la seva part, des dels esperits més selectes i refinats fins als estaments més baixos i més humils. I si la valor de la llengua per ella mateixa ja és imponderable en els més humils. I si la valor de la llengua per ella mateixa ja és imponderable en el sentit que hem indicat, molt més ho és encara quan s’eleva i supera en fer-se poesia.

Entre els pobles primitius no hi ha poesia sense música, sense cançó, i una i altra estan tan estretament vinculades que no es fa concebible la poesia sense ésser cantada.

P. 52

Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona, 1979