Jèssica Pérez Moreno

Jèssica-Pérez

Bruner (1983) emfatitza el rol dels adults propers als infants com a facilitadors de l’adquisició del llenguatge i en determina tres estratègies possibles en què la música hi té una presència rellevant. D’una banda, destaca la importància dels jocs no verbals, en què els infants aprenen alguns aspectes estructurals del llenguatge com ara el respecte pels torns d’intervenció. Aquests jocs es caracteritzen per la regularitat, la repetició i la previsibilitat. D’altra banda, destaca la utilització de tipus de discurs simplificats, com és el cas del ja exposat motherese. Finalment, tant l’expansió –on l’adult afegeix vocabulari o parts de la frase que l’infant ha omès–, com la reformulació –on l’adult remodela la frase incompleta del nen mostrant una estructura gramatical més complexa–, són unes altres dues tècniques emprades per l’adult que influencien l’aprenentatge de la llengua per part dels nens i nenes.

P. 25

Seguint la premissa segons la qual aprenem música de la mateixa manera que aprenem el llenguatge, Welch (2005) postula que els infants són universalis, en el sentit que estan preparats per donar significat a la música de qualsevol cultura, fins a l’any de vida, quan comencen a mostrar signes específics de la pròpia cultura en les seves vocalitzacions (Trevarthen, 2006). Segons Trevarthen “human children become socially co-operative members of cultures entirely because they are quick to learn and because they are treated by their culture-dependent guardians ‘as if’ they are intending to mean” (Trevarthen, 1988: 80). [Els infants humans es tornen socialment membres cooperatius complets de les cultures perquè aprenen ràpidament i perquè són tractats pels seus guardians culturals “com si” estiguessin intentant transmetre significats.] Per tant, en paraules de Graham Welch “the first year of life is characterized by a shaping of the infant’s vocal production through an interaction with the acoustic characteristics of the maternal culture” (Welch, 2006: 313). [El primer any de vida es caracteritza pel modelatge de la producció vocal dels infants mitjançant la interacció amb les característiques acústiques de la cultura materna.] Podem dir, així doncs, que l’enculturació es dóna des dels inicis de la vida ja a l’interior de l’úter.

P. 25-26

El que volem dir amb aquesta explicació és que creiem i defensem que els adults que coneixen un repertori ampli de jocs de falda en què es contemplen accions corporals variades tenen una eina molt potent per atendre les insinuacions subtils dels nens i nenes, aquesta necessitat constant de moviment. D’aquesta manera, posant música a les conductes naturals i espontànies, es poden construir les bases d’aspectes tan importants per a l’educació musical com és la sincronia del cos amb la música. La riquesa cultural d’aquest tipus de joc queda a l’abast i es posa en funcionament a partir dels desitjos de la mainada. El tempo, per tant, es pot adaptar tenint en compte la competència motora de cada infant, i a la vegada s’hauria de variar en funció del desenvolupament d’aquesta.

P. 191

La música a la vida quotidiana d’infants de dos anys. Anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en context escolar. (Tesi doctoral). Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal. Facultat de Ciències de l’Educació. UAB, Barcelona, 2011.