Gabriel Janer Manila

Janer

Sovint hem vist afirmar que l’home només és plenament home quan juga, que el joc és el punt on es reconcilien l’excepció i la norma, que a través de la funció lúdica l’home és capaç de bastir representacions simbòliques de la realitat. També és el joc que ens acosta al llenguatge i no obstant els estudis sobre el joc no tracten amb gaire detall els jocs amb les paraules ni la relació entre llenguatge i plaer. Són jocs que els diverteixen, els condueixen al desenvolupament mental i els faciliten la superació de les dificultats fonètiques. Es tracta, però, d’un tipus de literatura funcional que segueix passa a passa el desenvolupament del nen, des de la naixença fins a la superació de la infantesa. Acompanya els seus primers somnis i transforma en jocs el seus primers gestos.

Janer Manila, Gabriel (1982). Cultura popular i ecologia del llenguatge. Barcelona: CEAC. (p. 53-54) http://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/wiew/118768 

 

 

Anuncis