Base de dades

En aquest enllaç podreu descarregar la base de dades de tots els jocs de falda: base-de-dades-jocs-de-falda-

Anirem a París

Anirem a París
a cavall d’un mosquit
i els francesos diran
quin cavall més bonic.
Al pas, al pas…
al trot, al trot…al galop, al galop!!!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fem saltar com si cavalqués. En l’última estrofa, accelerem el ritme d’acord amb cada vers.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 79)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 21)

Aquest el dimecres

Aquest el dimecres va a comprar un ou,
aquest el dijous el cou,
aquest el divendres hi posa sal,
aquest el dissabte el tasta
i aquest el diumenge se’l menja.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que mantingui la mà oberta i li agafem dit per dit mentre recitem cada vers al dit corresponent. Es comença pel dit polze.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 27)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 54)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 16)

Aquest és el pare

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest diu:
– Piu! Piu! No queda res dintre del niu? / jo vull sortir del niu!

Aquest és el pare,
aquest és la mare,
aquest és el fill,
aquest fa les sopes
i aquest fa: “piu-piu,
guarde’-me’n per mi
que he caigut del niu”.

Este és el pare,
este és la mare,
este és el fill,
este fa les sopes,
este fa: garranyiu-garranyau,
que no me’n donau?

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest diu:
– Que no n’hi ha pel caganiu?

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que mantingui la mà oberta i li agafem dit per dit mentre recitem cada vers al dit corresponent. Es comença pel dit polze.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 26)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 53)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 16)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p.2)

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera. (p.1)

Aquest és un, aquest és l’altre

Aquest és un,
aquest és l’altre,
tant és aquest
com aquest altre,
aquest fuig,
aquest l’encalça,
aquest s’ho mira,
aquest se gira,
aquest s’hi ajeu
i aquest fa deu.

Aquest és l’un,
aquest és l’altre,
tant m’estimo aquest,
com aquest altre.
Aquest fuig,
aquest l’empaita,
aquest s’ho mira,
aquest es gira,
aquest s’hi ajeu,
i aquest fa deu.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que mantingui la mà oberta i li agafem dit per dit mentre recitem cada vers al dit corresponent de les dues mans. Es pot començar indistintament pel polze o pel dit petit.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 28)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 17)

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Arri, arri, borriquet

Arri, arri, borriquet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un formatget,
per dinar, per sopar,
per en… no n’hi ha.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fa saltar com si cavalqués. En l’últim vers, el deixa caure enrere com si el deixés caure.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per
a infants. Tarragona: Arola. (p. 75)

Lomax, Alan (2012). Càntut. Cançons de tradició oral. http://www.cantut.cat/canconer/cancons

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat.

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemus. http://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Arri, arri, cavallet

Arri, arri, cavallet,
que anirem a Sant Benet,
portarem un panellet
per dinar, per sopar,
per fer festa tot demà.

Arri, arri, cavallet,
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavallet,
de la serra de Mollet.
Arri, arri, cavall blanc,
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavall blanc,
de la serra de Montblanc.
Arri, arri, cavall roig,
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavall roig,
de la serra de Montroig.
Arri, arri, cavall negre,
de la serra, de la serra;
arri, arri, cavall negre,
de la serra de Montnegre.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fa saltar com si cavalqués. En l’últim vers, el deixa caure enrere com si el deixés caure.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 19)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 77)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 20)

Lomax, Alan (2012). Càntut. Cançons de tradició oral. http://www.cantut.cat/canconer/cancons

Arri, arri, somereta

Arri, arri, somereta,
anirem a Son Bigot,
trobarem a en/na…
que fa coques amb arrop.
Pip, pop, pip, pop.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fa saltar com si cavalqués.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 81)

Lomax, Alan (2012). Càntut. Cançons de tradició oral. http://www.cantut.cat/canconer/cancons

Arri, arri, tatanet

Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per en/la … no n’hi ha.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fa saltar com si cavalqués. En l’últim vers, el deixa caure enrere com si el deixés caure.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 19)

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística.(p.1) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf 

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per
a infants. Tarragona: Arola. (p. 73)

Lomax, Alan (2012). Càntut. Cançons de tradició oral. http://www.cantut.cat/canconer/cancons

Capmany, Aureli (1923). Cançons i jocs cantats de la infantesa. Barcelona: Políglota. (p. 11)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino.  (p. 12)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 48)

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemus. http://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera (p. 14)

Ball manetes

Ball manetes, toca galtetes,
toca-les tu que les tens boniquetes.
La ball, ball, la cueta de la gallina;
la ball, ball, la cueta del nostre gall.
Nostre gall és cantador,
canta de dia, canta de dia.
Nostre gall és cantador,
canta de dia i de nit no.
Nostre gall n’és tan bribó,
canta de dies, canta de dies;
nostre gall n’és tan bribó,
canta de dies i de nits no.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat pels canells, el fem picar de mans tot seguint el ritme de la cançó. Alternarem picar de mans i picar les galtes segons el text. També podem fer que piqui les galtes de l’adult.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 22)

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 2)
http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 31)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 11-13)

Busqué, Montserrat (1977). Virolet Sant Pere. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (p. 8-9)

Capmany, Aureli (1923). Cançons i jocs cantats de la infantesa. Barcelona: Políglota. (p. 10)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 15)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 38)

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemushttp://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera. (p. 2)

Zaragoza, Rosa. Cançons de falda. Viasona, Racó català. https://www.viasona.cat/grup/rosa-zaragoza/galaneta-ma/cancons-de-falda

Barbeta, barbitxola

Barbeta, barbitxola,
boqueta de fesola,
nas, naset,
ulls de pardalet,
ceietes de ruqueta,
truca, truca… (nom del nen/a)

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, anem resseguint amb el dit les parts de la cara que s’anomenen. En l’últim vers, li piquem al front mentre diem el seu nom.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 26)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 15)

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Bim-bom – Ning-nong

Bim, bom,
les campanes de Salom,
toquen a festa
i fan bim bom.
Ning, nong,
les campanes
de Salom
cauen a terra
i fan ning nong.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat per les mans, se’l fa balancejar endavant i enrere.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 18)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 67)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 24-25)

Capmany, Aureli (1923). Cançons i jocs cantats de la infantesa. Barcelona: Políglota. (p. 11)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 16)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 45)

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera. (p. 4)

Carril, camil

Carril,
camil,
cuot,
pioc,
mil.

Amb el nen assegut a la falda, li anem tocant els cinc dits mentre recitem.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 27)

Cucut

– Cucut!
– Qui hi ha?
– … (el nom del nen/a)

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, li tapem la cara amb les nostres mans i les obrim de cop quan diem el seu nom.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 90)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 31)

Del nas a la boca

Des nas a la boca,
de la boca al nas.
Del nas a la boca
no en tastaràs.

Amb el nen assegut a la falda, li toquem el nas i la boca amb alguna llaminadura i en l’últim vers, l’amaguem.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 61)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 36)

El carter

– Pom, pom.
– Qui hi ha?
– Sóc el carter.
– Truqui a l’altra porta que aquí no hi ha    diners.
– Pom, pom.
– Qui hi ha?
– Sóc el carter.
– Truqui a l’altra porta que aquí no hi ha diners.
– Pom, pom.
– Qui hi ha?
– Sóc el carter.
– Truqui a l’altra porta que aquí no hi ha diners.
– Pom, pom.
– Qui hi ha?
– Sóc el carter.
– Passi, passi que s’està molt bé.

Aquí és l’adult qui fa el joc. Posem les mans encarades tot fent coincidir cadascun dels dits de les dues mans. Comencem pels índexs. Recitem el text i fem picar els dits com si fossin els personatges del diàleg. En el darrer vers, tanquem les dues mans que han de quedar com un puny.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 56)

Els putxinel-lis

Fan, fan, fan
els petits putxinel·lis,
fan, fan, fan,
fan tres voltes i se’n van.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, posem les nostres mans amb els dits cap amunt davant de la seva cara i les fem girar cap a la dreta i cap a l’esquerra mentre cantem la cançó. En l’últim vers, les amaguem darrera l’esquena.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 25)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 91)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 42)

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemushttp://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Este és lo pare

Este és lo pare,
esta és la mare,
este demana pa,
este diu que no n’hi ha.
Garranyiu, garranyau
tanqueu les figuetes en clau.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que mantingui la mà oberta i li agafem dit per dit mentre recitem cada vers al dit corresponent. Es comença pel dit polze.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 53)

Fum, fum, fum

Fum, fum, fum,
xemeneia amunt,
trobarem un capellà
que ens darà peixet i pa
i una carbasseta de vi
per passar aquest sant camí.
Mestressa porteu ous
que demà serà dijous.
Mestressa porteu vi
que la burra no vol seguir!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, l’agafem per les mans i anem fent el ritme amb les cames mentre cantem. A l’últim vers, el tirem enrere com si el volguéssim deixar caure.

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p.5) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 46)

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera (p. 17)

Galaneta mà

Galaneta mà
per a papar el pa,
per a beure el vi,
per aquí, aquí
per a papar el peix,
per aquí mateix,
per a beure aigüeta,
un xiquet dolceta
per a papar arròs,
que fa el ventre gros.

Galaneta mà
per apapar el pa,
per apapar el vi,
per aquí, per aquí, per aquí!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, movem la mà per davant dels ulls del nen. Cada cop que diu papar, beure, per aquí, assenyalem la seva boca.
També li podem fer carícies a les galtes fins que a l’últim vers, li fem pessigolles.
Una altra proposta és acostar-li a la boca alguna cosa que li agradi i fer-li gruar fins al darrer vers.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 23)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 60)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 7)

Busqué, Montserrat (1977). Virolet Sant Pere. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (p. 18-19)

Capmany, Aureli (1923). Cançons i jocs cantats de la infantesa. Barcelona: Políglota. (p. 9)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 28)

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemushttp://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Gateta moixoia

Gateta moixoia,
gateta paperoia,
el gatet ha vingut,
carregat de peix menut,
a la plaça l’ha venut
a diner i malla
bufetada!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que el nen s’acariciï la galta amb la seva mà mentre recitem el text. En l’últim vers, es dóna ell mateix una bufetada a la cara.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 29)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 14)

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera. (p.5)

Jaume pataume

Jaume pataume,
cul de simbomba,
cresta de gall,
puja’m a cavall.

Amb el nen dret davant de l’adult i agafat per sota els braços, fem que es mogui amunt i avall amb els genolls flexionats mentre recitem el text. En l’últim vers, el fem saltar i ens l’enfilem a coll.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 86)

Jo en tinc un tamboret

Jo en tinc un tamboret, (índex)
Jo m’hi “assento”, jo m’hi “assento”, (anular)
jo en tinc un tamboret, (índex)
jo m’hi “assento”, (anular) jo m’hi assec. (mig)

Amb el nen assegut a la falda, fem que es toquin per la punta el dit polze i el petit, com si fos un tamboret. Al primer i tercer vers, movem l’índex. En el segon i el quart, movem l’anular, i al final, és el del mig el que s’hi asseu.

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 28)

L’u va a casa del dos

L’u va a casa del dos,
tots dos van anar a buscar el tres,
que ja els esperava amb el quatre,
perquè a les cinc
en marxaven sis
que havien d’agafar el tren de les set,
però el vuit els va entretenir,
i van haver d’agafar el tren de les nou,
i és per això que van arribar a casa a les deu.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que mantingui la mà oberta i li agafem dit per dit mentre recitem cada vers al dit corresponent de les dues mans. Es pot començar indistintament pel polze o pel dit petit.

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf (p. 7)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 17)

La burreta fa

La burreta fa
tris… tras…
tris… tras…
El cavall
catroc… catroc…
catroc… catroc…

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fem saltar com si cavalqués, primer més suaument i després amb més força.

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 20)

La clic-clic

La clic-clic
hi posa el dit,
vellaneta, torradeta,
closca d’ou,
vint-i-nou,
trenta,
quaranta,
madama gargallanta,
un cabdell de fil
mil.

L’adult posa la mà plana i amb el palmell cap a baix i farem que el nen ens faci carícies amb l’índex al damunt de la mà. El joc consisteix a atrapar-li el dit al final del vers amb un moviment ràpid.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 28)

La mula va

La mula va
al pas, al pas, al pas…
al trot, al trot, al trot…
al galop, al galop, al galop…

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i les cames eixarrancades, el fem saltar com si cavalqués, primer més suaument i després amb més força.

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 20)

Les barques d’en Jaume

Les barques d’en Jaumet
pugen i baixen,
pugen i baixen,
les barques d’en Jaumet
pugen i baixen i fan un pet.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat per les mans, el fem balancejar endavant i enrere. En el darrer vers, el fem botar damunt de la falda.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 69)

Mà i manetes (variant de Ball manetes)

Mà i manetes,
pica manetes,
pica-les tu que les tens boniquetes.
La gall, gall, la cueta de la gallina;
la gall, gall, la cueta del nostre gall.

Nostre gall n’és cantador,
canta de dies, canta de dies,
nostre gall n’és cantador,
canta de dies i de nit no!
Nostre gall n’és cantador
es menja els ous de la tieta
nostre gall n’és cantador
es menja els ous del ponedor!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat pels canells, el fem picar de mans tot seguint el ritme de la cançó. Alternarem picar de mans i picar les galtes. També podem fer que piqui les galtes de l’adult.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 36)

Mà morta

Mà morta,
mà morta…
Pica la porta!

Mà morta mà morta,
pica la porta,
baixa a obrir,
pega’t aquí!

Mà trencada,
mà trencada,
pega’t bufetada!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat pels canells, li fem sacsejar les mans mentre recitem els primers versos. Quan diem “Pega’t aquí” o “Pega’t bufetada”, li donem un copet al cap amb la seva mateixa mà.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 24)

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 6) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 44)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 32)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 17)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 45)

Maneta blanca

Maneta blanca,
maneta rosa,
per tot camina,
per tot es posa,
tot ho regira
del seu indret.
Paga, paga, dineret.

Amb el nen assegut a la falda, fem que mantingui la mà amb el palmell cap amunt i li anem fent cercles mentre recitem el text. Al final li donem un copet al palmell.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 39)

Marieta

Marieta, Marieta,
que ja sóc a l’escaleta.
Marieta, Marieta,
que ja sóc al primer replà.
Marieta, Marieta,
que ja sóc a la porta.
Marieta, Marieta,
que ja sóc a la cuina.
Marieta, marieta,
que t’agafo la cuixa.

Amb el nen assegut de manera que li puguem mantenir la cama estirada, fem caminar els dits des del turmell cap a amunt, tot fent aturades segons el que diu el text. Quan arribem a la cuixa, li fem pessigolles.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 48)

Marieta vola, vola

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola.
Marieta, puja al dit gros
que et darem un plat d’arròs.
Marieta, puja al dit xic
que et darem un confit.
Marieta, puja al cel
que et darem pa amb mel.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, li passem els dits per la mà mentre recitem el text. Al final l’adult aixeca la mà com si volés.

Es cantava quan es veia una marieta però a ciutat és difícil de veure’n cap.

Amat, Teresa i Josefina Guerrero (2000): Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 10) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Valeri, M. Eulàlia i Lissón, Asunción (1976): Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera. (p. 3)

Nasset, nassirró   

Nasset, nassirró,
me’l poso al sarró!

L’adult prem el nas del nen entremig dels dits índex i del mig arronsats, li estira com si li volgués prendre, li ensenya el polze entremig de l’índex i el del mig, li diu que és el nas i se’l posa a la butxaca.

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 6)  http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 133)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 29)

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

On van els bous?

– On van els bous?
– A la llaurada.
– Què mengen?
– Civada.
– Què beuen?
– Vi.
– Salta Martí!
– Salta Martí!

Amb el nen dret i agafat de les mans, recitem el text i al final el fem saltar. Quan saben la lletra, podem establir un diàleg.

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística.(p. 11)  http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 133)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 36)

Peu mort

Peu mort,
peu mort,
pega fort!

Peu mort,
peu mort,
pica ben fort!

Amb el nen assegut a la falda, l’agafem pels turmells i li fem sacsejar els peus mentre recitem els primers versos. Quan diem “Pega fort” o “Pica ben fort”, li donem un copet en algun punt del cos amb el seu mateix peu.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta.  (p. 24)

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 46)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 33)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 45)

Pica manetes

Pica manetes
tan boniquetes,
pica-les bé
que pare ja ve!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat pels canells, el fem picar de mans tot seguint el ritme de la cançó. En l’última síl·laba, piquem més fort.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p.34)

Pis, pissiganya

Pis, pissiganya,
pica l’aranya,
pica l’aranyeta,
estira l’orelleta.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, se li van fent carícies a les galtes. En l’últim vers, li estirem les orelles.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 28)

Pom, pom

– Pom, pom! (dit polze)
– Qui hi ha? (dit índex)
– Sóc el Pepet, que hi ha en… (nom del nen/a)
– Sí, sí! (dit anular)
– Digues-li que vingui. (dit xic)
– I què fareu? (dit polze)
– Ballarem una sardaneta! (tots els dits)

Amb el nen assegut a la falda, recitem el text mentre anem movent els dits. En l’últim vers, el nen i l’adult aixequen les mans i s’agafen com si anessin a ballar una sardana.

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. (p. 27)

Pom, pom, pare Jeroni

Pare Jeroni  – Pom, pom.
Amo              – Vés, mixeta, a veure qui hi ha.
Mixeta          – Qui hi ha?
Pare Jeroni  – El pare Jeroni que vol entrar.
Mixeta          – És el pare Jeroni que vol entrar.
Amo              – Digues-li què vol.
Mixeta          – Diu què vol.
Pare Jeroni  – A veure si em deixaríeu passar aquí aquesta santa nit.
Mixeta          – Diu a veure si li deixaríem passar aquí aquesta santa nit.
Amo              – Digues-li que no.
Mixeta          – Diu que no.
Pare Jeroni  – Doncs no menjareu croquetes ni crespells.
Mixeta          – Diu que no menjarem croquetes ni crespells.
Amo              – Digues-li que entri.
Mixeta          – Diu que entri.
Pare Jeroni  – Gràcies.

Aquí és l’adult qui fa el joc.
Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, col·loquem la nostra mà amb els dits junts i de cara enlaire. El dit del mig és el pare Jeroni, el petit, la mixeta i el polze, l’amo. Movem el dit corresponent mentre recitem el vers i quan el pare Jeroni diu gràcies, dobleguem el dit del mig com si entrés dins.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 58)

Pugen les formiguetes

Pugen les formiguetes,
pugen les formiguetes,
baixen els elefants,
baixen els elefants.

Amb el nen ajagut o assegut, li fem córrer els dits per tot els cos mentre recitem la primera part del vers. En els dos darrers versos i amb la mà plana, fem veure que li aixafem el cap o la cara.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 51)

Quan vagis a la carnisseria  – Si vas a la carnisseria

Quan vagis a la carnisseria
no compris carn d’aquí,
ni d’aquí… ni d’aquí,
sinó d’aquí,
que n’hi ha un bon bocí!

Si vas a la carnisseria
no compris carn d’aquí,
ni d’aquí,
ni d’aquí…
sinó d’aquí
que n’hi ha un bon bocí.

Amb el nen assegut a la falda, l’agafem pel canell i fem que mantingui el braç estirat. Mentre recitem el text, fem veure que l’hi anem tallant des del canell cap amunt. En l’última frase, li fem pessigolles a l’aixella.

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 14) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 48)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.(p. 9)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 16)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 35)

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera. (p. 7)

Ralet, ralet

Ralet, ralet,
para dineret!

Ralet, ralet,
paga dineret!

Ralet, ralet,
paga, paga dineret!!
Maneta blanca, maneta rosa,
per tot camina, per tot es posa.
Tot ho regira del seu indret.
Ralet, ralet,
paga, paga dineret!

Amb el nen assegut a la falda, fem que mantingui la mà amb el palmell cap amunt i li anem fent cercles amb el dit mentre recitem el text. Repetim ralet, ralet, diverses vegades i, al final, se li dóna un copet al palmell.

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. (p. 21)

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. (p. 15) http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 38)

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 18)

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat. (p. 36)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 14)

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Raló, raló

Raló, raló,
para un centimó!

Amb el nen assegut a la falda, fem que mantingui la mà amb el palmell cap amunt i li anem fent cercles amb el dit mentre recitem el text. Repetim raló, raló, diverses vegades i, al final, se li dóna un copet al palmell.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 38)

Serra la merra – Serra mamerra

Serra mamerra
una olla de terra
una altra d’aram
patatim patatam.
Serra la merra,
una olla de terra,
una olla de fum,
patapim, patapum.

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult i agafat per les mans, se’l fa balancejar endavant i enrere.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 71)

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemushttp://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Zaragoza, Rosa (2011). Viasona, tota la música en català. Cançons de faldahttps://www.viasona.cat/grup/rosa-zaragoza/galaneta-ma/cancons-de-falda

Tat!

Tat!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, ens tapem la cara amb les dues mans i les obrim de cop mentre diem tat.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 89)

Titeta pon

Titeta pon,
pon un cucou
per a dinar,
per a sopar,
per en… (en nom del nen/a)
no n’hi haurà.

Amb el nen assegut a la falda, fem que mantingui la mà amb el palmell cap amunt i li anem donant copets mentre recitem el text.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 42)

Un, dos, tres

Un, dos, tres,
salta pagès!

Posem el nen damunt d’una taula, l’agafem ben fort per les mans i en l’última frase, el fem saltar.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT !recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 84)

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino. (p. 13)

Un va anar a buscar un ou

Un va anar a buscar un ou,
l’altre va encendre foc,
l’altre li va posar sal
l’altre el va cuinar
i aquest tan “gordo” se’l va menjar!!!

Amb el nen assegut a la falda de cara a l’adult, fem que mantingui la mà oberta i li agafem dit per dit mentre recitem cada vers al dit corresponent. Es comença pel dit petit.

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. (p. 17)

Una coqueta

Una coqueta
de sal i oli,
d’oli i de vi.
– Per on ens l’hem de menjar?
– Per aquí, per aquí, per aquí!

Amb el nen assegut a la falda, fem que mantingui la mà amb el palmell cap amunt i li anem passant el dit mentre recitem el text. En l’últim vers, li toquem la boca amb el dit.

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola. (p. 41)

Els materials d’aquesta base de dades s’han recopilat en aquesta bibliografia:

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta.

Amat, Teresa i Guerrero, Josefina (2000). Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals. Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller. Sant Sadurní d’Anoia: Consorci per a la normalització lingüística. http://www.cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf

Badia, Àngels i Vidal, Marta (2007). TAT! recull de moixaines jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola.

Busqué, Montserrat (1977). Virolet Sant Pere. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Busqué, Montserrat (1991). Jocs de falda. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Capmany, Aureli (1923). Cançons i jocs cantats de la infantesa. Barcelona: Políglota.

Lomax, Alan (2012). Càntut. Cançons de tradició oralhttp://www.cantut.cat/canconer/cancons

Maspons i Labrós, Francesc (1928). Jocs d’infants. Barcelona: Barcino.

Navarro, Míriam (1991). Temes d’infància educar de 0 a 6 anys. Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Rosa Sensat.

Orts i Alís, Marta (2005). Prodiemushttp://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php

Tarragó, Maite (s,d). Cançons per als infants. Cançons de falda. http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#falda

Valeri, Eulàlia i Lissón, Assunció (1976). Olles, olles de vi blanc. Barcelona: La Galera.

Zaragoza, Rosa (2011). Viasona, tota la música en català. Cançons de faldahttps://www.viasona.cat/grup/rosa-zaragoza/galaneta-ma/cancons-de-falda

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s